dimecres, de desembre 22, 2010

Documental "Comprar, llençar, comprar"

Interessantíssim documental sobre l'obsolència programada dels productes que comprem.


dimecres, de desembre 15, 2010

Andrea Motis & Ricard Gili Sant Andreu Jazz Band > Basin Street Blues

dissabte, de desembre 11, 2010

Entrevista a l'autor de "Kapuscinski non-fiction"

Acabo de descobrir l'entrevista que el gran Emilio Manzano fa a l'autor de "Kapuscinski non-fiction", biografia no autoritzada del "millor reporter del segle XX", que estic a punt d'acabar de llegir, per cert.

A continuació teniu la portada del llibre i l'entrevista a Artur Domoslawski.



dimarts, de novembre 09, 2010

Maratón de Nueva York 2010

(Versión en castellano del post original en catalán)

Este año he cumplido 40 años. Y para celebrarlo decidí hacerme un regalo: ¡ir al maratón de Nueva York! Para cualquiera que corre de vez en cuando, este maratón es una carrera mítica. ¿O sea que qué mejor regalo que éste?

Cómo inscribirse en el maratón

Lo primero que hay que hacer es inscribirse y lo primero que hay que hacer para inscribirse es probar con la famosa lotería. Te apuntas y si te toca pues pagas la inscripción y tú te organizas, compras el billete de avión, reservas el alojamiento, etc.

Si no tienes suerte con la lotería siempre está la opción de ir a una agencia de viajes autorizada y compras el paquete de billete de avión, hotel y dorsal. Precio aproximado: 2.000 euros/persona (4-5 noches de hotel). Inconveniente: que los hoteles con que trabajan son caros (el Hotel Plaza, etc.). Nosotros (mi mujer, Itzel, y yo) negociamos, sin embargo, para que nos vendiesen solo el billete de avión de los 2 y mi dorsal. 1.780 euros en total. El dorsal solo vale unos 290-330 euros, según la agencia, pero no lo venden suelto, a no ser que te toque la lotería, claro.

También está la opción de conseguir la inscripción si tienes una buena marca. Lo explica aquí.

Los días previos al maratón

Los días previos al maratón hay que ir a buscar el dorsal y los obsequios que dan. Suelen organizar también diversas actividades, carreras cortas para corredores y acompañantes, etc.


El día previo a la carrera me porté bastante bien. Solo salí hacia el mediodía a tomar un café con unos amigos. El resto del día estuve descansando.

El día del maratón

El día del maratón hay que madrugar bastante. Yo me levanté a las 4h de la mañana porque estábamos alojados en Brooklyn, en casa de una tía de Itzel, que vive allí. Ducha, desayuno y hacia el metro. Salí de casa a las 4.45h (cuidado con la hora, porque había que retrasar una hora el reloj). Entre las 5h y las 6.30h hay que estar en la New York Public Library (Biblioteca Pública de Nueva York), en la calle 42 con la 6ª Avenida porque de allí salen los buses que transportan a los corredores (¡a los 43.000 corredores que había este año!) hasta Staten Island, donde es la salida de la carrera. Tardamos una media horita en llegar. Organización perfecta. Todo funciona como un reloj.

Dan desayuno (café, bagels, etc.) y pasas el frío como puedes hasta la hora (las 8.10h) en que puedes dejar una bolsa con ropa y cosas que quieres que te lleven hasta la meta.

Pero todavía queda una hora y media hasta la salida. Por suerte ya va saliendo el solecito (con lluvia no quiero ni pensar como puede ser el panorama...). De 8.20h a 8.50h mi grupo ya puede entrar en el "corral" correspondiente.

Cuando se acercan las 9.40h, hora de la salida, nos llevan hacia el Puente de Verrazano. La gente va deshaciéndose (tirando) de ropa de abrigo que no quiere y que se recoge para ONGs. Cada vez la cosa se pone más emocionante. Cuando llega la hora de la verdad, con toda la gente de pie, dando indicaciones por los altavoces, con helicópteros volando por encima de la gente, con una avioneta que dice "Breath Deeply and Appreciate the Moment" (Respira profundamente y aprecia el momento) uno no puede más que emocionarse. Sobretodo cuando, después del himno de los EEUU, suena la canción "New York, New York", cantada por Frank Sinatra. El momento es muy emocionante. A uno se le vienen las lágrimas a los ojos. Sobretodo cuando ves a aquel corredor o corredora con una camiseta dedicada a la memoria de su padre, que murió hace poco, o alguna cosa por el estilo.

Dió la salida uno de los 33 mineros chilenos que estuvieron encerrados durante 69 días en una mina. El minero, Edison Peña, a quien invitaron como público, dijo que prefería correrla. Así que después de dar la salida, se incorpora a la carrera.

La carrera empieza en el famoso Puente de Verrazano (Verrazano Bridge). El puente sube bastante en el primer tramo y el viento es bastante frío. Yo, durante toda la carrera, corro con un pantalón corto, con una camiseta de manga corta pero con un forro polar encima y con un gorro. El día es de sol pero el aire está helado.

La gente anima durante toda la carrera. El ambiente es impresionante. Unos que dicen "Go, X, go". Otros que recuerdan "Chuck Norris never ran a marathon" (Chuck Norris nunca corrió un maratón). Grupos de música. Cantantes solitarios. Uno que toca la guitarra. La organización, ya digo, es perfecta. En cada milla dan bebida isotónica (Gatorade) y agua y en algún momento dan plátanos, naranjas, Power Gel, etc.

Las dos terceras primeras partes de la carrera voy muy bien. A ritmo de 4h. Durante un rato voy al lado del minero chileno, a quién todo el mundo anima muy especialmente. Cuando llego sobre la milla 18 (el maratón son 26,2 millas, 42,195 km, es decir que la milla 18 es el km 29) ya voy bastante tocado. Aquí es donde me están animando Itzel y su prima neoyorquina Pati, que me hacen esta foto.


Es a partir de aquí que ya casi hago toda la carrera caminando. Los puentes se notan bastante (algunos suben más que otros). Tenía una especie de pulsera en las muñecas con los tiempos de paso para 4h y 4h y media. Llega un punto en que ya pierdo el ritmo. Ahora porque me duelen bastante las piernas, ahora porque no puedo respirar, etc. El hecho de haberme lesionado (rampas bastante fuertes en el gemelo de la pierna derecha que impiden que corra más de 5-10 km) a un mes y medio de la carrera yo creo que se nota bastante. He perdido prácticamente un mes sin entrenar. Hasta hace pocos días antes del maratón pensaba empezarlo pero estaba seguro de que no podría acabarlo. Al final, arrastrándome como he podido he llegado hasta el final. Las últimas millas se me han hecho larguísimas. Ni toda la gente que estaba animando podía hacer que corriese.

Al final he hecho 4h y 52 minutos, el maratón más lento de los 4 maratones que he hecho.

Pero la experiencia ha sido única. Cuando lo pasas tan mal piensas "nunca más volveré a correr un maratón". Por suerte la memoria lo borra todo y al final te acabas animando a correr otro. Estoy seguro de que éste no será el último maratón de Nueva York que corra. ¡Seguro! ;-)


Epílogo

Corrieron unos 43.000 corredores de 100 nacionalidades diferentes. Había poco más de 900 españoles, no sé cuántos catalanes. Sí que sé que había bastantes: el periodista de TV3 Arcadi Alibés, entre ellos, con más de 100 maratones en sus piernas (!).

La carrera la ganó el etíope Gebre Gebremariam en hombres y la keniata Edna Kiplagat en mujeres. Para mi sorpresa, y supongo que para la de mucha gente, el también etíope Haile Gebrselassie no la ganó, tampoco la completó por dolor en una pierna y, además..., dijo que se retiraba. La mala noticia del día. Una leyenda del atletismo mundial, la única persona que ha bajado de 2h y 4 minutos en el maratón (2h 3 minutos y 59 segundos) se retira... ¡Siempre será el mejor!

¿Quién de vosotros se anima a correr el maratón de Nueva York 2011? ¡Ánimos! --> ¡Aquí os podeis apuntar a la lotería! ;-)

PD
¡Muchas gracias a todos los familiares, amigos, compañeros de trabajo, etc. que por Facebook, Twitter, teléfono o de viva voz me han animado!

dilluns, de novembre 08, 2010

Marató de Nova York 2010

Enguany he fet 40 anys. I per celebrar-ho vaig decidir fer-me un regal: anar a la marató de Nova York! Per qualsevol que corre de tant en tant, aquesta marató és una cursa mítica. O sigui que quin millor regal que aquest?

Com inscriure's a la marató

El primer que cal fer és inscriure's i el primer que cal fer per inscriure's és provar amb la famosa loteria. T'apuntes i si et toca doncs pagues la inscripció i tu t'organitzes, compres el bitllet d'avió, reserves l'allotjament, etc.

Si no tens sort amb la loteria sempre hi ha l'opció d'anar a una agència de viatges autoritzada i compres el paquet de bitllet d'avió, hotel i dorsal. Preu aproximat: 2.000 euros/persona (4-5 nits d'hotel). Inconvenient: que els hotels amb que treballen són cars (l'Hotel Plaza, etc.). Nosaltres (la meva dona, Itzel, i jo) vam negociar, però, perquè ens venguessin només el bitllet d'avió dels 2 i el meu dorsal. 1.780 euros en total. El dorsal sol val uns 290-330 euros, segons l'agència, però no el venen sol, a no ser que et toqui la loteria, clar.

També hi ha l'opció d'aconseguir l'inscripció si tens una bona marca. Ho explica aquí.

Els dies previs a la marató

Els dies previs a la marató cal anar a buscar el dorsal i els obsequis que donen. Solen organitzar també diverses activitats, curses curtes per corredors i acompanyants, etc.


El dia previ a la cursa vaig fer força bondat. Només vaig sortir cap al migdia a fer un cafè amb uns amics. La resta del dia vaig estar descansant.

El dia de la marató

El dia de la marató cal matinar força. Jo em vaig llevar a les 4h de la matinada perquè estavem allotjats a Brooklyn, a casa d'una tieta de la Itzel, que viu allà. Dutxa, esmorzar i cap al metro. Vaig sortir de casa a les 4.45h (compte amb l'hora, perquè calia endarrerir una hora el rellotge). Entre les 5h i les 6.30 cal estar a la New York Public Library, al carrer 42 amb la 6a Avinguda perquè d'allà surten els busos que transporten els corredors (els 43.000 corredors que hi havia enguany!) fins a Staten Island, on és la sortida de la cursa. Triguem una mitja horeta en arribar-hi. Organització perfecta. Tot funciona com un rellotge.

Donen esmorzar (cafè, bagels, etc.) i passes el fred com pots fins l'hora (les 8.10h) en que pots deixar una bossa amb roba i coses que vols que et portin fins a la meta.

Però encara queda una hora i mitja fins la sortida. Per sort ja va sortint el solet (amb pluja no vull ni pensar com pot ser el panorama...). De 8.20h a 8.50h el meu grup ja pot entrar al "corral" corresponent.

Quan s'apropen les 9.40h, hora de la sortida, ens porten cap al Pont de Verrazano. La gent es va desfent (llençant) de roba d'abric que no vol i que es recull per ONGs. Cada cop la cosa es posa més emocionant. Quan arriba l'hora de la veritat, amb tota la gent dempeus, donant indicacions pels altaveus, amb helicòpters volant per sobre de la gent, amb una avioneta que diu "Breath Deeply and Appreciate the Moment" (Respira profundament i aprecia el moment) un no pot més que emocionar-se. Sobretot quan, després de l'himne dels EUA, sona la cançó "New York, New York", cantada per Frank Sinatra. El moment és molt emocionant. A un li venen les llàgrimes als ulls. Sobretot quan veus aquell corredor o corredora amb una samarreta dedicada a la memòria del seu pare, que va morir fa poc, o alguna cosa per l'estil.

Va donar la sortida un dels 33 miners xilens que van estar tancats durant 69 dies dins d'una mina. El miner, Edison Peña, a qui van convidar com a públic, va dir que preferiria córrer-la. Així que després de donar la sortida, s'incorpora a la cursa.

La cursa comença al famós Pont de Verrazano (Verrazano Bridge). El pont puja bastant en el primer tram i el vent és força fred. Jo, durant tota la cursa, corro amb pantaló curt, amb samarreta de màniga curta però amb un forro polar prim a sobre i amb un gorro. El dia és de sol però l'aire és glaçat.

La gent anima durant tota la cursa. L'ambient és impresionant. Uns que diuen "Go, X, go". Uns altres que recorden "Chuck Norris never ran a marathon" (Chuck Norris mai va córrer una marató). Grups de música. Cantants solitaris. Un que toca la guitarra. L'organització, ja dic, és perfecta. A cada milla donen beguda isotònica (Gatorade) i aigua i en algun moment donen plàtans, taronges, Power Gel, etc.

Les dues terceres primeres parts de la cursa vaig molt bé. A ritme de 4h. Durant una estona vaig al costat del miner xilè, a qui tothom anima molt especialment. Quan arribo sobre la milla 18 (la marató són 26,2 milles, 42,195 km, és a dir que la milla 18 és el km 29) ja vaig bastant tocat. Aquí és on m'estan animant la Itzel i la seva cosina novaiorquesa Pati, que em fan aquesta foto.


És a partir d'aquí que ja quasi faig tota la cursa caminant. Els ponts es noten bastant (alguns pujen més que uns altres, perxò). Tenia una mena de pulsera als canells amb els temps de pas per 4h i 4h i mitja. Arriba un punt en que ja perdo el ritme. Ara perquè em fan molt de mal les cames, ara perquè no puc respirar, etc. El fet d'haver-me lesionat (rampes bastant fortes al bessó de la cama dreta que impedeixen que corri més de 5-10 km) a un mes i mig de la cursa jo crec que es nota força. He perdut pràcticament un mes sense entrenar. Fins i tot pocs dies abans de la marató pensava començar-la però estava segur de que no podria completar-la. Al final, arrossegant-me com he pogut he arribat fins al final. Les últimes milles se m'han fet llarguíssimes. Ni tota la gent que estava animant podia fer que corrés.

Al final he fet 4h i 52 minuts, la marató més lenta de les 4 maratons que he fet.

Però l'experiència ha sigut única. Quan ho passes tan malament penses "mai més tornaré a fer una marató". Per sort la memòria ho esborra tot i al final t'acabes animant a fer una altra. Estic segur de que aquesta no serà la última marató de Nova York que faci. Segur! ;-)


Epíleg

Van córrer uns 43.000 corredors de 100 nacionalitats diferents. Hi havia poc més de 900 espanyols, no sé quants catalans. Sí que sé que n'hi havia força: el periodista de TV3 Arcadi Alibés, entre ells, amb més de 100 maratons a les seves cames (!).

La cursa la va guanyar l'etíop Gebre Gebremariam en homes i la keniana Edna Kiplagat en dones. Per la meva sorpresa, i suposo que per la de molta gent, el també etíop Haile Gebrselassie no la va guanyar, tampoc la va completar per mal en una cama i, a més..., va dir que es retirava. La mala notícia del dia. Una llegenda de l'atletisme mundial, la única persona que ha baixat de 2h i 4 minuts en la marató (2h 3 minuts i 59 segons) es retira... Sempre serà el millor!

Qui de vosaltres s'anima a fer la marató de Nova York 2011? Ànims! --> Aquí us podeu apuntar a la loteria! ;-)

PD Moltes gràcies a tots els familiars, amics, companys de feina, etc. que per Facebook, Twitter, telèfon o de viva veu m'han animat!

divendres, d’octubre 15, 2010

"The Human Factor: Revolutionizing the Way People Live with Technology"

Llegint aquest llibre de Kim Vicente.

dimarts, d’octubre 05, 2010

"Historias de Roma", d'Enric González

El llibre que estic disfrutant ara. Ja m'havia llegit abans "Historias de Londres" i "Historias de Nueva York" i també em van encantar.

dissabte, de setembre 25, 2010

Curiós mapa

Mapa tret d'aquí.

Via una foto de l'Oriol Lladó del candidat Nadie.

I love DF

Via Enrique Acevedo.

divendres, de setembre 24, 2010

Labordeta


José Antonio Labordeta a la Viquipèdia.

dimecres, de setembre 08, 2010

Llibre "32 tendencias de cambio: 2010-2020"

Fent una ullada al nou llibre de Juan Freire i Antoni Gutiérrez-Rubí. Descarregable aquí en pdf.

Potser vaig a la presentació del llibre a BCN el 15 de setembre a la tarda.

Descobert via C. Chacón.

dimarts, de setembre 07, 2010

Mitja marató de Sabadell

Al final vaig fer menys de 2 hores, com deia al post anterior que volia fer: 1:56:13. Però en Xisco i en Cormac em van passar la mà per la cara: 1:49:35 els 2. Molt bé per ells, pel Xisco perquè estava mig lesionat i pel Cormac perquè era la seva primera mitja marató.

Tots els resultats.


Foto: jo sóc el de la dreta de la foto, amb samarreta negra. Com veieu, estic "disfrutant" força de la cursa ;D

divendres, de setembre 03, 2010

Festa Major de Sabadell 2010

Avui comença la Festa Major de Sabadell 2010. Entre els actes previstos hi ha la mitja marató, que correré amb algun amic més. M'agradaria fer menys de 2 hores però ja veurem. La solució, en breu.

Un altre cop aquí!

Doncs sí, després d'un breu temps a Wordpress i com que no m'ha acabat de convèncer, me'n torno a Blogger. Sincerament, no crec que l'actualitzi gaire sovint aquest blog però aquí hi seré, per servir-vos. Salut! ;)

dilluns, de juny 14, 2010

Redireccionament del blog

A partir d'ara continuaré "bloguejant" des de http://rafaocana.wordpress.com, que es veu millor a l'iPod Touch. Ens veiem, companys/es! ;-)

diumenge, d’abril 18, 2010

"Bibliotecas llenas de fantasmas"

Amb ganes de llegir aquest llibre de Jacques Bonnet i editat per Anagrama, que avui ha esmentat en Llàtzer Moix en un article a La Vanguardia.

diumenge, de març 21, 2010

Netejar un país en un dia

A Estònia ho van fer el 3 de maig de 2008 (veieu el video de sota). A Portugal, el 20 de març de 2010 (part de l'article a La Vanguardia d'avui, on he sabut de la iniciativa). Quan ho fem aquí? ;)

dimarts, de març 16, 2010

Mujeres, de Lola Roig

Un preciós llibre de la companya Lola. Més informació a la pàgina web de l'editorial (des d'on es pot comprar el llibre), al blog de l'autora i a la nova pàgina de Facebook del llibre.

dissabte, de març 06, 2010

"Solidaridad con Chile" (Barcelona!)


via Xavi Masdéu

dijous, de febrer 25, 2010

Schank: "El 'e-learning' actual es la misma basura, pero en diferente sitio"

Feia temps que no llegia una entrevista tan interessant com aquesta d'avui al Ciberpaís.


Font de la foto.

divendres, de febrer 19, 2010

"La hora de los sensatos", de Leopoldo Abadía


Resumint: és possible (segur) que hi hagi coses als seus llibres i al seu pensament que no m'agradin. Tot i així, diu veritats com temples. Com el nen aquell que va dir que el Rei anava en pilotes. Llibre tan divertit i fresc com el primer ("La crisis ninja y otros misterios de la economía actual"). Més a la seva web i al seu Twitter.