Encara que el dia es va anunciar com "força bo" (per no córrer serà, no?) al final es va poder aguantar bé. És veritat que feia solet però l'aire era fresc, o sigui, que el temps es va comportar bastant.
L'ambientasso era brutal: prop de 10.000 persones arribades de tot arreu, de França, Itàlia, Dinamarca, Alemanya, Itàlia, alguna bandera mexicana es va veure també per allà, etc.
Vaig començar molt lent. La cursa és llarga i ja tindré temps d'apretar, si tinc forces, vaig pensar. Així que vaig sortir molt lent (el company Gabi em va deixar enrera potser 1 km després de començar...). En veure que m'estava passant (portava un paperet on podia veure, per un temps final de 3 hores i mitja, quan havia de passar per cada km, la mitjana sortia a 4min 58seg per km) vaig decidir apretar una mica. La mitja marató la vaig passar en 1h 55min 18seg.
A partir d'aqui tot va ser patir. Vaig passar el km 30 en 2h 43min 05seg, em vaig arrossegar fins al km 40 (3h 51min 37seg) i vaig arribar als 42,195 km de la meta en un temps final de 4h 07min 36seg. Bastant cutre, la veritat.
Vull donar de totes formes les gràcies a totes les persones que em van animar i sobretot a l'Itzel que anava saltant d'un punt a l'altre de la cursa per donar-me ànims. Gràcies de veritat, si no hagués sigut pels vostres ànims, segurament m'hagués ficat al metro i cap a casa, a prendre'm una clara i ficar-me a la banyera (vull dir, a la dutxa, que estem de sequera).
PD Gràcies també pels ànims de després de la cursa! :-)
9 comentaris:
Molto bene Rafa, bravo!
Grazie mille, Emilio! :-D
Acabo de llegir el teu comentari, esta a la alçada de la qualitat del blog. Fins avui no he pogut accedir-hi per miara-ho.
Felicitats, em fa gràcia quan descalifiques el teu temps. La marató es fa per acabar-la. Com m'agradaria ser capaç un dia de fer-ni una. Estic a temps d'entrenar la del 2009 :D.
Enhorabona, segur que t'ho vas passar de lo més gran.
Sort i a seguir entrenant.
Felicitats Rafa! Tota una experiència i una gran motivació. Espero que això de les maratons no es converteixi en una adicció...
Salut i a per la propera!
Sergio, m'ho vaig passar d'allò més gran, diguessim, durant la primera mitja. La segona, ja va ser una altra història... Però és veritat que acabar una marató és una satisfacció sigui com sigui.
Et veig entrant a la meta de la marató de BCN del 2009 per sota de les 3h 30min. Ànims i gràcies pel teu comentari!! ;-)
Gràcies, Cristóbal! És veritat que córrer és una adicció, no sé si les maratons perquè jo crec que la meva distància ideal són els 10 km però córrer una marató és tota una experiència, amb tot el que implica d'estratègia, administracio de les forces, etc: el "coco" compta mogollón.
Salut i ànims amb la "chalupa", quin estiu t'espera, company!! ;-)
42 KILÒMETRES!!! Felicitats per finalitzar UNA MARATÓ! Ja et pots anar queixant del temps que has fet, però, només per acabar-la, et mereixes un premi. La propera per quan?
La propera hauria de ser la de Nova York, el somni de tot maratonià... Gràcies pel teu missatge, Marisa!
Ostres, Rafa, això té molt mèrit, el demés són punyetes! Jo tampoc sóc de córrer, m'agrada més caminar, però 42 kilòmetres fan respecte de qualsevol manera!! (excepte a motor, clar!).
Una abraçada ben gran, i ens veiem aviat!!!
Publica un comentari a l'entrada