Quin gust poder entrenar un divendres en ple matí al mig del bosc prop de Santiago. És una passada, surts de la plaça de l'Obradoiro i als quinze minuts (15) estàs al bell mig d'un camí, envoltat d'arbres, intentar no trepitjar aquella mena d'eriçons que envolten les castanyes (com se'n dirà d'això? -després d'investigar, em penso que es diu pelló o clofolla- :-) i amb un fred que glaça tallant-te la cara. Una horeta i mitja de matxacar-se i de trepitjar les fulles seques, la molsa de les pedres (compte amb les relliscades, no et torcessis pas el turmell a pocs dies de la marató ;-), i cap a la dutxa de l'hotel. Això és vida! I el millor: els xurrets d'abans de córrer, per agafar energies! :-P
Més consells sobre on córrer a Santiago.
3 comentaris:
MMMM. xurrets abans de còrrer? Suposo que ben calents, no?
La veritat és que no estaven calents, els xurrets, però estaven de conya igualment! ;-)
Doncs a mi m'agraden ben kalents i com més gruixuts millor. Bufff...
Publica un comentari a l'entrada