Ciudades a escala humana: Location matters. Startups leaving the suburbs and...: The book Pastoral capitalism helped me to connect some dots between the expansive model of suburban sprawl around technology parks and in...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris places. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris places. Mostrar tots els missatges
dimarts, de novembre 06, 2012
dissabte, d’abril 28, 2012
Reparació de maletes
Bona idea: un lloc de Barcelona on reparen maletes. Perquè no haguem de comprar una nova quan es trenca la cremallera o una rodeta. Via Espai Terra 33, al Canal 33 de TV3.
dijous, de setembre 22, 2011
Nova llibreria italiana a Barcelona
Nova llibreria italiana a Barcelona, a Gràcia :) http://lenuvolelibreria.blogspot.com (via blog Maruja Torres: http://bit.ly/pvPzSU)
Una boníssima notícia que obrin noves llibreries.
Una boníssima notícia que obrin noves llibreries.
dilluns, de juny 27, 2011
dimarts, de novembre 09, 2010
Maratón de Nueva York 2010
(Versión en castellano del post original en catalán)
Este año he cumplido 40 años. Y para celebrarlo decidí hacerme un regalo: ¡ir al maratón de Nueva York! Para cualquiera que corre de vez en cuando, este maratón es una carrera mítica. ¿O sea que qué mejor regalo que éste?
Cómo inscribirse en el maratón
Dió la salida uno de los 33 mineros chilenos que estuvieron encerrados durante 69 días en una mina. El minero, Edison Peña, a quien invitaron como público, dijo que prefería correrla. Así que después de dar la salida, se incorpora a la carrera.
Las dos terceras primeras partes de la carrera voy muy bien. A ritmo de 4h. Durante un rato voy al lado del minero chileno, a quién todo el mundo anima muy especialmente. Cuando llego sobre la milla 18 (el maratón son 26,2 millas, 42,195 km, es decir que la milla 18 es el km 29) ya voy bastante tocado. Aquí es donde me están animando Itzel y su prima neoyorquina Pati, que me hacen esta foto.
Es a partir de aquí que ya casi hago toda la carrera caminando. Los puentes se notan bastante (algunos suben más que otros). Tenía una especie de pulsera en las muñecas con los tiempos de paso para 4h y 4h y media. Llega un punto en que ya pierdo el ritmo. Ahora porque me duelen bastante las piernas, ahora porque no puedo respirar, etc. El hecho de haberme lesionado (rampas bastante fuertes en el gemelo de la pierna derecha que impiden que corra más de 5-10 km) a un mes y medio de la carrera yo creo que se nota bastante. He perdido prácticamente un mes sin entrenar. Hasta hace pocos días antes del maratón pensaba empezarlo pero estaba seguro de que no podría acabarlo. Al final, arrastrándome como he podido he llegado hasta el final. Las últimas millas se me han hecho larguísimas. Ni toda la gente que estaba animando podía hacer que corriese.
Al final he hecho 4h y 52 minutos, el maratón más lento de los 4 maratones que he hecho.
Pero la experiencia ha sido única. Cuando lo pasas tan mal piensas "nunca más volveré a correr un maratón". Por suerte la memoria lo borra todo y al final te acabas animando a correr otro. Estoy seguro de que éste no será el último maratón de Nueva York que corra. ¡Seguro! ;-)
Epílogo
Corrieron unos 43.000 corredores de 100 nacionalidades diferentes. Había poco más de 900 españoles, no sé cuántos catalanes. Sí que sé que había bastantes: el periodista de TV3 Arcadi Alibés, entre ellos, con más de 100 maratones en sus piernas (!).
La carrera la ganó el etíope Gebre Gebremariam en hombres y la keniata Edna Kiplagat en mujeres. Para mi sorpresa, y supongo que para la de mucha gente, el también etíope Haile Gebrselassie no la ganó, tampoco la completó por dolor en una pierna y, además..., dijo que se retiraba. La mala noticia del día. Una leyenda del atletismo mundial, la única persona que ha bajado de 2h y 4 minutos en el maratón (2h 3 minutos y 59 segundos) se retira... ¡Siempre será el mejor!
PD ¡Muchas gracias a todos los familiares, amigos, compañeros de trabajo, etc. que por Facebook, Twitter, teléfono o de viva voz me han animado!
Lo primero que hay que hacer es inscribirse y lo primero que hay que hacer para inscribirse es probar con la famosa lotería. Te apuntas y si te toca pues pagas la inscripción y tú te organizas, compras el billete de avión, reservas el alojamiento, etc.
Si no tienes suerte con la lotería siempre está la opción de ir a una agencia de viajes autorizada y compras el paquete de billete de avión, hotel y dorsal. Precio aproximado: 2.000 euros/persona (4-5 noches de hotel). Inconveniente: que los hoteles con que trabajan son caros (el Hotel Plaza, etc.). Nosotros (mi mujer, Itzel, y yo) negociamos, sin embargo, para que nos vendiesen solo el billete de avión de los 2 y mi dorsal. 1.780 euros en total. El dorsal solo vale unos 290-330 euros, según la agencia, pero no lo venden suelto, a no ser que te toque la lotería, claro.
También está la opción de conseguir la inscripción si tienes una buena marca. Lo explica aquí.
Los días previos al maratón
Los días previos al maratón hay que ir a buscar el dorsal y los obsequios que dan. Suelen organizar también diversas actividades, carreras cortas para corredores y acompañantes, etc.
El día previo a la carrera me porté bastante bien. Solo salí hacia el mediodía a tomar un café con unos amigos. El resto del día estuve descansando.
El día del maratón
El día del maratón hay que madrugar bastante. Yo me levanté a las 4h de la mañana porque estábamos alojados en Brooklyn, en casa de una tía de Itzel, que vive allí. Ducha, desayuno y hacia el metro. Salí de casa a las 4.45h (cuidado con la hora, porque había que retrasar una hora el reloj). Entre las 5h y las 6.30h hay que estar en la New York Public Library (Biblioteca Pública de Nueva York), en la calle 42 con la 6ª Avenida porque de allí salen los buses que transportan a los corredores (¡a los 43.000 corredores que había este año!) hasta Staten Island, donde es la salida de la carrera. Tardamos una media horita en llegar. Organización perfecta. Todo funciona como un reloj.
Dan desayuno (café, bagels, etc.) y pasas el frío como puedes hasta la hora (las 8.10h) en que puedes dejar una bolsa con ropa y cosas que quieres que te lleven hasta la meta.
Pero todavía queda una hora y media hasta la salida. Por suerte ya va saliendo el solecito (con lluvia no quiero ni pensar como puede ser el panorama...). De 8.20h a 8.50h mi grupo ya puede entrar en el "corral" correspondiente.
Cuando se acercan las 9.40h, hora de la salida, nos llevan hacia el Puente de Verrazano. La gente va deshaciéndose (tirando) de ropa de abrigo que no quiere y que se recoge para ONGs. Cada vez la cosa se pone más emocionante. Cuando llega la hora de la verdad, con toda la gente de pie, dando indicaciones por los altavoces, con helicópteros volando por encima de la gente, con una avioneta que dice "Breath Deeply and Appreciate the Moment" (Respira profundamente y aprecia el momento) uno no puede más que emocionarse. Sobretodo cuando, después del himno de los EEUU, suena la canción "New York, New York", cantada por Frank Sinatra. El momento es muy emocionante. A uno se le vienen las lágrimas a los ojos. Sobretodo cuando ves a aquel corredor o corredora con una camiseta dedicada a la memoria de su padre, que murió hace poco, o alguna cosa por el estilo.
Dió la salida uno de los 33 mineros chilenos que estuvieron encerrados durante 69 días en una mina. El minero, Edison Peña, a quien invitaron como público, dijo que prefería correrla. Así que después de dar la salida, se incorpora a la carrera.
La carrera empieza en el famoso Puente de Verrazano (Verrazano Bridge). El puente sube bastante en el primer tramo y el viento es bastante frío. Yo, durante toda la carrera, corro con un pantalón corto, con una camiseta de manga corta pero con un forro polar encima y con un gorro. El día es de sol pero el aire está helado.
La gente anima durante toda la carrera. El ambiente es impresionante. Unos que dicen "Go, X, go". Otros que recuerdan "Chuck Norris never ran a marathon" (Chuck Norris nunca corrió un maratón). Grupos de música. Cantantes solitarios. Uno que toca la guitarra. La organización, ya digo, es perfecta. En cada milla dan bebida isotónica (Gatorade) y agua y en algún momento dan plátanos, naranjas, Power Gel, etc.
Las dos terceras primeras partes de la carrera voy muy bien. A ritmo de 4h. Durante un rato voy al lado del minero chileno, a quién todo el mundo anima muy especialmente. Cuando llego sobre la milla 18 (el maratón son 26,2 millas, 42,195 km, es decir que la milla 18 es el km 29) ya voy bastante tocado. Aquí es donde me están animando Itzel y su prima neoyorquina Pati, que me hacen esta foto.
Es a partir de aquí que ya casi hago toda la carrera caminando. Los puentes se notan bastante (algunos suben más que otros). Tenía una especie de pulsera en las muñecas con los tiempos de paso para 4h y 4h y media. Llega un punto en que ya pierdo el ritmo. Ahora porque me duelen bastante las piernas, ahora porque no puedo respirar, etc. El hecho de haberme lesionado (rampas bastante fuertes en el gemelo de la pierna derecha que impiden que corra más de 5-10 km) a un mes y medio de la carrera yo creo que se nota bastante. He perdido prácticamente un mes sin entrenar. Hasta hace pocos días antes del maratón pensaba empezarlo pero estaba seguro de que no podría acabarlo. Al final, arrastrándome como he podido he llegado hasta el final. Las últimas millas se me han hecho larguísimas. Ni toda la gente que estaba animando podía hacer que corriese.
Al final he hecho 4h y 52 minutos, el maratón más lento de los 4 maratones que he hecho.
Pero la experiencia ha sido única. Cuando lo pasas tan mal piensas "nunca más volveré a correr un maratón". Por suerte la memoria lo borra todo y al final te acabas animando a correr otro. Estoy seguro de que éste no será el último maratón de Nueva York que corra. ¡Seguro! ;-)
Epílogo
Corrieron unos 43.000 corredores de 100 nacionalidades diferentes. Había poco más de 900 españoles, no sé cuántos catalanes. Sí que sé que había bastantes: el periodista de TV3 Arcadi Alibés, entre ellos, con más de 100 maratones en sus piernas (!).
La carrera la ganó el etíope Gebre Gebremariam en hombres y la keniata Edna Kiplagat en mujeres. Para mi sorpresa, y supongo que para la de mucha gente, el también etíope Haile Gebrselassie no la ganó, tampoco la completó por dolor en una pierna y, además..., dijo que se retiraba. La mala noticia del día. Una leyenda del atletismo mundial, la única persona que ha bajado de 2h y 4 minutos en el maratón (2h 3 minutos y 59 segundos) se retira... ¡Siempre será el mejor!
¿Quién de vosotros se anima a correr el maratón de Nueva York 2011? ¡Ánimos! --> ¡Aquí os podeis apuntar a la lotería! ;-)
PD ¡Muchas gracias a todos los familiares, amigos, compañeros de trabajo, etc. que por Facebook, Twitter, teléfono o de viva voz me han animado!
dilluns, de novembre 08, 2010
Marató de Nova York 2010
Enguany he fet 40 anys. I per celebrar-ho vaig decidir fer-me un regal: anar a la marató de Nova York! Per qualsevol que corre de tant en tant, aquesta marató és una cursa mítica. O sigui que quin millor regal que aquest?
Com inscriure's a la marató
El primer que cal fer és inscriure's i el primer que cal fer per inscriure's és provar amb la famosa loteria. T'apuntes i si et toca doncs pagues la inscripció i tu t'organitzes, compres el bitllet d'avió, reserves l'allotjament, etc.
Si no tens sort amb la loteria sempre hi ha l'opció d'anar a una agència de viatges autoritzada i compres el paquet de bitllet d'avió, hotel i dorsal. Preu aproximat: 2.000 euros/persona (4-5 nits d'hotel). Inconvenient: que els hotels amb que treballen són cars (l'Hotel Plaza, etc.). Nosaltres (la meva dona, Itzel, i jo) vam negociar, però, perquè ens venguessin només el bitllet d'avió dels 2 i el meu dorsal. 1.780 euros en total. El dorsal sol val uns 290-330 euros, segons l'agència, però no el venen sol, a no ser que et toqui la loteria, clar.
També hi ha l'opció d'aconseguir l'inscripció si tens una bona marca. Ho explica aquí.
Els dies previs a la marató
Els dies previs a la marató cal anar a buscar el dorsal i els obsequis que donen. Solen organitzar també diverses activitats, curses curtes per corredors i acompanyants, etc.
El dia previ a la cursa vaig fer força bondat. Només vaig sortir cap al migdia a fer un cafè amb uns amics. La resta del dia vaig estar descansant.
El dia de la marató
El dia de la marató cal matinar força. Jo em vaig llevar a les 4h de la matinada perquè estavem allotjats a Brooklyn, a casa d'una tieta de la Itzel, que viu allà. Dutxa, esmorzar i cap al metro. Vaig sortir de casa a les 4.45h (compte amb l'hora, perquè calia endarrerir una hora el rellotge). Entre les 5h i les 6.30 cal estar a la New York Public Library, al carrer 42 amb la 6a Avinguda perquè d'allà surten els busos que transporten els corredors (els 43.000 corredors que hi havia enguany!) fins a Staten Island, on és la sortida de la cursa. Triguem una mitja horeta en arribar-hi. Organització perfecta. Tot funciona com un rellotge.
Donen esmorzar (cafè, bagels, etc.) i passes el fred com pots fins l'hora (les 8.10h) en que pots deixar una bossa amb roba i coses que vols que et portin fins a la meta.
Però encara queda una hora i mitja fins la sortida. Per sort ja va sortint el solet (amb pluja no vull ni pensar com pot ser el panorama...). De 8.20h a 8.50h el meu grup ja pot entrar al "corral" corresponent.
Quan s'apropen les 9.40h, hora de la sortida, ens porten cap al Pont de Verrazano. La gent es va desfent (llençant) de roba d'abric que no vol i que es recull per ONGs. Cada cop la cosa es posa més emocionant. Quan arriba l'hora de la veritat, amb tota la gent dempeus, donant indicacions pels altaveus, amb helicòpters volant per sobre de la gent, amb una avioneta que diu "Breath Deeply and Appreciate the Moment" (Respira profundament i aprecia el moment) un no pot més que emocionar-se. Sobretot quan, després de l'himne dels EUA, sona la cançó "New York, New York", cantada per Frank Sinatra. El moment és molt emocionant. A un li venen les llàgrimes als ulls. Sobretot quan veus aquell corredor o corredora amb una samarreta dedicada a la memòria del seu pare, que va morir fa poc, o alguna cosa per l'estil.
Va donar la sortida un dels 33 miners xilens que van estar tancats durant 69 dies dins d'una mina. El miner, Edison Peña, a qui van convidar com a públic, va dir que preferiria córrer-la. Així que després de donar la sortida, s'incorpora a la cursa.
La cursa comença al famós Pont de Verrazano (Verrazano Bridge). El pont puja bastant en el primer tram i el vent és força fred. Jo, durant tota la cursa, corro amb pantaló curt, amb samarreta de màniga curta però amb un forro polar prim a sobre i amb un gorro. El dia és de sol però l'aire és glaçat.
La gent anima durant tota la cursa. L'ambient és impresionant. Uns que diuen "Go, X, go". Uns altres que recorden "Chuck Norris never ran a marathon" (Chuck Norris mai va córrer una marató). Grups de música. Cantants solitaris. Un que toca la guitarra. L'organització, ja dic, és perfecta. A cada milla donen beguda isotònica (Gatorade) i aigua i en algun moment donen plàtans, taronges, Power Gel, etc.
Les dues terceres primeres parts de la cursa vaig molt bé. A ritme de 4h. Durant una estona vaig al costat del miner xilè, a qui tothom anima molt especialment. Quan arribo sobre la milla 18 (la marató són 26,2 milles, 42,195 km, és a dir que la milla 18 és el km 29) ja vaig bastant tocat. Aquí és on m'estan animant la Itzel i la seva cosina novaiorquesa Pati, que em fan aquesta foto.
És a partir d'aquí que ja quasi faig tota la cursa caminant. Els ponts es noten bastant (alguns pujen més que uns altres, perxò). Tenia una mena de pulsera als canells amb els temps de pas per 4h i 4h i mitja. Arriba un punt en que ja perdo el ritme. Ara perquè em fan molt de mal les cames, ara perquè no puc respirar, etc. El fet d'haver-me lesionat (rampes bastant fortes al bessó de la cama dreta que impedeixen que corri més de 5-10 km) a un mes i mig de la cursa jo crec que es nota força. He perdut pràcticament un mes sense entrenar. Fins i tot pocs dies abans de la marató pensava començar-la però estava segur de que no podria completar-la. Al final, arrossegant-me com he pogut he arribat fins al final. Les últimes milles se m'han fet llarguíssimes. Ni tota la gent que estava animant podia fer que corrés.
Al final he fet 4h i 52 minuts, la marató més lenta de les 4 maratons que he fet.
Però l'experiència ha sigut única. Quan ho passes tan malament penses "mai més tornaré a fer una marató". Per sort la memòria ho esborra tot i al final t'acabes animant a fer una altra. Estic segur de que aquesta no serà la última marató de Nova York que faci. Segur! ;-)
Epíleg
Van córrer uns 43.000 corredors de 100 nacionalitats diferents. Hi havia poc més de 900 espanyols, no sé quants catalans. Sí que sé que n'hi havia força: el periodista de TV3 Arcadi Alibés, entre ells, amb més de 100 maratons a les seves cames (!).
La cursa la va guanyar l'etíop Gebre Gebremariam en homes i la keniana Edna Kiplagat en dones. Per la meva sorpresa, i suposo que per la de molta gent, el també etíop Haile Gebrselassie no la va guanyar, tampoc la va completar per mal en una cama i, a més..., va dir que es retirava. La mala notícia del dia. Una llegenda de l'atletisme mundial, la única persona que ha baixat de 2h i 4 minuts en la marató (2h 3 minuts i 59 segons) es retira... Sempre serà el millor!
Qui de vosaltres s'anima a fer la marató de Nova York 2011? Ànims! --> Aquí us podeu apuntar a la loteria! ;-)
PD Moltes gràcies a tots els familiars, amics, companys de feina, etc. que per Facebook, Twitter, telèfon o de viva veu m'han animat!
Va donar la sortida un dels 33 miners xilens que van estar tancats durant 69 dies dins d'una mina. El miner, Edison Peña, a qui van convidar com a públic, va dir que preferiria córrer-la. Així que després de donar la sortida, s'incorpora a la cursa.
La cursa comença al famós Pont de Verrazano (Verrazano Bridge). El pont puja bastant en el primer tram i el vent és força fred. Jo, durant tota la cursa, corro amb pantaló curt, amb samarreta de màniga curta però amb un forro polar prim a sobre i amb un gorro. El dia és de sol però l'aire és glaçat.
La gent anima durant tota la cursa. L'ambient és impresionant. Uns que diuen "Go, X, go". Uns altres que recorden "Chuck Norris never ran a marathon" (Chuck Norris mai va córrer una marató). Grups de música. Cantants solitaris. Un que toca la guitarra. L'organització, ja dic, és perfecta. A cada milla donen beguda isotònica (Gatorade) i aigua i en algun moment donen plàtans, taronges, Power Gel, etc.
Les dues terceres primeres parts de la cursa vaig molt bé. A ritme de 4h. Durant una estona vaig al costat del miner xilè, a qui tothom anima molt especialment. Quan arribo sobre la milla 18 (la marató són 26,2 milles, 42,195 km, és a dir que la milla 18 és el km 29) ja vaig bastant tocat. Aquí és on m'estan animant la Itzel i la seva cosina novaiorquesa Pati, que em fan aquesta foto.
És a partir d'aquí que ja quasi faig tota la cursa caminant. Els ponts es noten bastant (alguns pujen més que uns altres, perxò). Tenia una mena de pulsera als canells amb els temps de pas per 4h i 4h i mitja. Arriba un punt en que ja perdo el ritme. Ara perquè em fan molt de mal les cames, ara perquè no puc respirar, etc. El fet d'haver-me lesionat (rampes bastant fortes al bessó de la cama dreta que impedeixen que corri més de 5-10 km) a un mes i mig de la cursa jo crec que es nota força. He perdut pràcticament un mes sense entrenar. Fins i tot pocs dies abans de la marató pensava començar-la però estava segur de que no podria completar-la. Al final, arrossegant-me com he pogut he arribat fins al final. Les últimes milles se m'han fet llarguíssimes. Ni tota la gent que estava animant podia fer que corrés.
Al final he fet 4h i 52 minuts, la marató més lenta de les 4 maratons que he fet.
Però l'experiència ha sigut única. Quan ho passes tan malament penses "mai més tornaré a fer una marató". Per sort la memòria ho esborra tot i al final t'acabes animant a fer una altra. Estic segur de que aquesta no serà la última marató de Nova York que faci. Segur! ;-)
Epíleg
Van córrer uns 43.000 corredors de 100 nacionalitats diferents. Hi havia poc més de 900 espanyols, no sé quants catalans. Sí que sé que n'hi havia força: el periodista de TV3 Arcadi Alibés, entre ells, amb més de 100 maratons a les seves cames (!).
La cursa la va guanyar l'etíop Gebre Gebremariam en homes i la keniana Edna Kiplagat en dones. Per la meva sorpresa, i suposo que per la de molta gent, el també etíop Haile Gebrselassie no la va guanyar, tampoc la va completar per mal en una cama i, a més..., va dir que es retirava. La mala notícia del dia. Una llegenda de l'atletisme mundial, la única persona que ha baixat de 2h i 4 minuts en la marató (2h 3 minuts i 59 segons) es retira... Sempre serà el millor!
Qui de vosaltres s'anima a fer la marató de Nova York 2011? Ànims! --> Aquí us podeu apuntar a la loteria! ;-)
PD Moltes gràcies a tots els familiars, amics, companys de feina, etc. que per Facebook, Twitter, telèfon o de viva veu m'han animat!
dimarts, d’octubre 05, 2010
"Historias de Roma", d'Enric González
El llibre que estic disfrutant ara. Ja m'havia llegit abans "Historias de Londres" i "Historias de Nueva York" i també em van encantar.
dissabte, de setembre 25, 2010
divendres, de setembre 03, 2010
Festa Major de Sabadell 2010
Avui comença la Festa Major de Sabadell 2010. Entre els actes previstos hi ha la mitja marató, que correré amb algun amic més. M'agradaria fer menys de 2 hores però ja veurem. La solució, en breu.
dilluns, de març 09, 2009
dilluns, de desembre 29, 2008
Un dia al DF
Estarem un parell de setmanetes a Mèxic, amb base a Puebla. Algunes de les coses que hem vist/fet avui al DF, aprofitant que vam venir ahir a un sopar amb amics:
- Esmorzar al Café Tacuba. Impressionant, com la vegada anterior. Ni ha calgut dinar...
- Llibreria MUMEDI (Museo Mexicano de Diseño). M'encanta aquesta llibreria-cafè.
- Visita de la plaça del Zócalo. Amb la seva pista de gel. Plena de gent, la plaça i la pista.
- Mercadillo de la Lagunilla i Tepito (el barri de Manu Chao, crec que hi va viure). Ple de gom a gom. Una autèntica experiència.
- Plaça de Garibaldi. On hi ha els grupets de mariachis esperant els clients. Una mica destrossada aquesta plaça. Sembla que quan hi ha més ambient és a la nit.
I ja cap a Puebla, amb una cua de cotxes que no vegis...
- Esmorzar al Café Tacuba. Impressionant, com la vegada anterior. Ni ha calgut dinar...
- Llibreria MUMEDI (Museo Mexicano de Diseño). M'encanta aquesta llibreria-cafè.
- Visita de la plaça del Zócalo. Amb la seva pista de gel. Plena de gent, la plaça i la pista.
- Mercadillo de la Lagunilla i Tepito (el barri de Manu Chao, crec que hi va viure). Ple de gom a gom. Una autèntica experiència.
- Plaça de Garibaldi. On hi ha els grupets de mariachis esperant els clients. Una mica destrossada aquesta plaça. Sembla que quan hi ha més ambient és a la nit.
I ja cap a Puebla, amb una cua de cotxes que no vegis...
dimarts, de setembre 16, 2008
In-de-pen-dèn-ci-a! (mexicana)
Ahir, 15 de setembre, va ser la Diada mexicana i ho van celebrar així. Quina llàstima no ser-hi al Zócalo... ;-)
diumenge, d’agost 17, 2008
A Barcelona
Doncs ja som a Barcelona, després de 3 setmanes de vacances per Mèxic. Les Festes de Gràcia ja han començat: o sigui que aquí estem, gaudint d'elles!
Un parell d'actes que cal no perdre's:
Dimarts a la nit, a les 23 h crec, al carrer Verdi del Mig: lluita lliure mexicana, s'espera que sigui tan friqui com l'espectacle que vam viure a l'Arena de Puebla (Mèxic) dilluns passat. Una autèntica pallassada però cal veure-ho (i viure-ho).
Dimecres a la nit, al carrer Joan Blanques deBaix Dalt (però el de Baix també està bé, que és el del "nòvio" de la companya Núria ;-): concert del cantautor catalano-colombià Chucho Díaz. El vam descobrir l'any passat allà mateix i ens va encantar. Des de llavors som fans seus. Segur que també estarà molt bé.
Disfruteu de les Festes i bona tornada a la feina! ;-P
Un parell d'actes que cal no perdre's:
Dimarts a la nit, a les 23 h crec, al carrer Verdi del Mig: lluita lliure mexicana, s'espera que sigui tan friqui com l'espectacle que vam viure a l'Arena de Puebla (Mèxic) dilluns passat. Una autèntica pallassada però cal veure-ho (i viure-ho).
Dimecres a la nit, al carrer Joan Blanques de
Disfruteu de les Festes i bona tornada a la feina! ;-P
dilluns, d’agost 11, 2008
.jpg)
dissabte, d’agost 09, 2008
Mèxic: Dia no sé quants (ja m'he perdut) :-)
Hola de nou des de Puebla, des de casa de la família de la meva companya. Ja queden poquets dies per tornar a Barcelona. Però abans: demà l'Itzel i jo farem de padrins del Santi (2 mesets ara). I després: un parell de dies més al DF (que m'ha encantat) i cap a BCN falta gent. Són les Festes de Gràcia tan bon punt arribem! :-P
Els dies passats hem estat, apart de al DF, a Acapulco: imagineu-vos una mena de Lloret de Mar, Benidorm i Marbella tot juntet. Doncs això. Hem disfrutat perxò de la platja, del menjar, del sol (em pica l'esquena de la cremor), de més família de l'Itzel (en són un munt! -o un pilot, com diria la companya Helena- ;-) i no ens hem deixat emportar pels forts corrents de l'Oceà Pacífic.
Fins aviat!
Els dies passats hem estat, apart de al DF, a Acapulco: imagineu-vos una mena de Lloret de Mar, Benidorm i Marbella tot juntet. Doncs això. Hem disfrutat perxò de la platja, del menjar, del sol (em pica l'esquena de la cremor), de més família de l'Itzel (en són un munt! -o un pilot, com diria la companya Helena- ;-) i no ens hem deixat emportar pels forts corrents de l'Oceà Pacífic.
Fins aviat!
diumenge, d’agost 03, 2008
Mexic: Dia 11
Les ultimes coses que hem fet (perdo pels no accents...): Guelaguetza a Oaxaca, un festival de musica i danses indigenes super guapo. Amb gent de les 7 regions de l'estat de Oaxaca. La gent xerrava en mixteca, zapoteca... :-P
Tornada a Puebla. Visita de la piramide sobre la qual es va construir l'esglesia cristiana. Es la tipica foto de Puebla amb el volca Popocatepetl al fons.
Al dia seguent anem al peu del volca Iztacihuatl amb una familia del lloc. Mexican BBQ, passejadeta en barca, etc.
L'endema (que crec que va ser ahir) venim a la vora del DF per anar a un casament autenticament mexica d'un cosi segon de la meva companya: unes 600 persones, 2 bandes de musica (una de musica duranguense, l'altra de "banda"). Mixiotes de menjar, tequila, palomas (beguda), etc. Tot de gent amb barrets tipus texa (veure foto). Tota una experiencia!
(foto)
Ara ens quedarem uns dies al DF i despres, a Acapulco. Fins aviat!
Tornada a Puebla. Visita de la piramide sobre la qual es va construir l'esglesia cristiana. Es la tipica foto de Puebla amb el volca Popocatepetl al fons.
Al dia seguent anem al peu del volca Iztacihuatl amb una familia del lloc. Mexican BBQ, passejadeta en barca, etc.
L'endema (que crec que va ser ahir) venim a la vora del DF per anar a un casament autenticament mexica d'un cosi segon de la meva companya: unes 600 persones, 2 bandes de musica (una de musica duranguense, l'altra de "banda"). Mixiotes de menjar, tequila, palomas (beguda), etc. Tot de gent amb barrets tipus texa (veure foto). Tota una experiencia!
(foto)
Ara ens quedarem uns dies al DF i despres, a Acapulco. Fins aviat!
dissabte, de juliol 26, 2008
Mèxic, Dia 3
Doncs ja som a Puebla, Mèxic, i jo diria que finalment aclimatats del tot al nou horari (7 hores menys que a Barcelona)... :-) També al temps, que és una mica fresquet (som a 2.175 m d'alçada).
Apart de visitar el centre històric de la ciutat i Cholula, amb el seu ambient universitari, hem menjat memelas (em va sorprendre molt sentir parlar nàhuatl a les senyores que les venien), quesadillas, cemitas, tacos àrabs i, avui per esmorzar, molletes. Bon profit! ;-)
Ara potser anem a veure la zona arqueològica de Cholula.
La vista del volcà Popocatéptl, molt bonica.
Ens veiem!
(foto)
Apart de visitar el centre històric de la ciutat i Cholula, amb el seu ambient universitari, hem menjat memelas (em va sorprendre molt sentir parlar nàhuatl a les senyores que les venien), quesadillas, cemitas, tacos àrabs i, avui per esmorzar, molletes. Bon profit! ;-)
Ara potser anem a veure la zona arqueològica de Cholula.
La vista del volcà Popocatéptl, molt bonica.
Ens veiem!
(foto)
dijous, de juliol 24, 2008
Mèxic, Dia 1
Tot i que encara som a Barcelona. Són les 2.36 de la nit i tot just estem acabant de fer l'equipatge...
D'aquí menys d'una hora hem d'estar ja sortint cap a l'aeroport. Estic connectat a l'ordinador més que res perquè no ens haviem imprès el bitllet, bé el full amb el localitzador. :-)
Au, feu bondat per aquí, per Barcelona. Seguim en contacte. ;-)
D'aquí menys d'una hora hem d'estar ja sortint cap a l'aeroport. Estic connectat a l'ordinador més que res perquè no ens haviem imprès el bitllet, bé el full amb el localitzador. :-)
Au, feu bondat per aquí, per Barcelona. Seguim en contacte. ;-)
dimecres, de juliol 23, 2008
Mèxic, Dia -1
Doncs demà a les 6 h del matí estarem agafant l'avió per anar primer a Amsterdam, on farem escala (volem amb KLM-Air France), i, després de 4 hores d'espera, cap a Ciutat de Mèxic.
A Mèxic passarem 3 setmanes entre Puebla, Ciutat de Mèxic i Oaxaca. El país és immens (unes 4 vegades Espanya) i hem hagut de centrar-nos en el centre del país. Queda per més endavant conèixer altres zones mexicanes: la península de Yucatán, Chiapas, la Baixa California, etc. etc. etc. Un país immens amb multitud de coses per veure!
Aquest proper cap de setmana anem a la Guelaguetza, a Oaxaca, un festival molt conegut on gent de les diverses zones de l'estat de Oaxaca es posen els seus vestits tradicionals i canten, ballen i fan gaudir la multitud de gent que es veu que s'hi aplega.
(Foto)
Més els propers dies, sobre la marxa. Fins aviat!
PD Deixo temporalment l'Administració per a treballar com a consultor ambiental independent. Començaré a partir de que tornem de Mèxic.
A Mèxic passarem 3 setmanes entre Puebla, Ciutat de Mèxic i Oaxaca. El país és immens (unes 4 vegades Espanya) i hem hagut de centrar-nos en el centre del país. Queda per més endavant conèixer altres zones mexicanes: la península de Yucatán, Chiapas, la Baixa California, etc. etc. etc. Un país immens amb multitud de coses per veure!
Aquest proper cap de setmana anem a la Guelaguetza, a Oaxaca, un festival molt conegut on gent de les diverses zones de l'estat de Oaxaca es posen els seus vestits tradicionals i canten, ballen i fan gaudir la multitud de gent que es veu que s'hi aplega.
(Foto)
Més els propers dies, sobre la marxa. Fins aviat!
PD Deixo temporalment l'Administració per a treballar com a consultor ambiental independent. Començaré a partir de que tornem de Mèxic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)